Back مقياس رانكين المعدل Arabic Modifizierte Rankin-Skala German Κλίμακα Ράνκιν (ιατρική) Greek Modified Rankin Scale English Modified Rankin Scale Spanish Modifisert Rankinskala NB Escala de Rankin modificada Portuguese Modifierade Rankinskalan Swedish

Escala de Rankin modificada

L'Escala de Rankin Modificada (ERm) és una escala utilitzada per mesurar el grau de discapacitat o dependència en les activitats de la vida diària bàsiques de les persones que han patit un accident cerebrovascular o altres causes de discapacitat neurològica. S'ha convertit en la mesura de resultat clínic més utilitzat per als assajos clínics amb accident cerebrovascular.

L'Escala va ser introduïda originalment en 1957 pel Dr. John Rankin de l'Hospital Stobhill, Glasgow, Escòcia,[1] i després modificat a la seva forma actualment acceptada pel grup del Prof. C. Warlow en el Western General Hospital (Hospital General d'Occident) a Edimburg per al seu ús en el Regne Unit en el UK-TIA study (estudi de l'accident isquèmic transitori del Regne Unit) a finals de 1980.[2] La primera publicació de l'actual ERm va ser el 1988 per van Swieten, i cols., que també va publicar la primera anàlisi de concordança interobservador de l'ERm.[3]

La fiabilitat interobservador de l'ERm es pot millorar mitjançant l'ús d'un qüestionari estructurat durant el procés de l'entrevista[4][5] i per tenir uns bons resultats els avaluadors es sotmeten a un procés de formació multimèdia.[6] El sistema de formació multimèdia de l'ERm va ser desenvolupat pel grup de la Universitat de Glasgow del professor K. Lees i està disponible en línia. L'ERm és criticada sovint pel seu caràcter subjectiu, que pot esbiaixar els resultats, tot i així s'utilitza en tots els sistemes hospitalaris per avaluar les necessitats de rehabilitació i per valorar l'evolució.

  1. ↑ Rankin J «Cerebral vascular accidents in patients over the age of 60. II. Prognosis». Scott Med J, 2, 5, maig 1957, pàg. 200–15. PMID: 13432835.
  2. ↑ «The United Kingdom transient ischaemic attack (UK-TIA) aspirin trial: final results.». J Neurol Neurosurg Psychiatry, 54, 12, 1991, pàg. 1044–1054. DOI: 10.1136/jnnp.54.12.1044. PMC: 1014676. PMID: 1783914.
  3. ↑ «Interobserver agreement for the assessment of handicap in stroke patients.». Stroke, 19, 5, 1988, pàg. 604–607. DOI: 10.1161/01.str.19.5.604. PMID: 3363593.
  4. ↑ «Improving the Assessment of Outcomes in Stroke: Use of a Structured Interview to Assign Grades on the Modified Rankin Scale.». Stroke, 33, 9, 2002, pàg. 2243–2246. DOI: 10.1161/01.STR.0000027437.22450.BD. PMID: 12215594.
  5. ↑ «Reliability of the Modified Rankin Scale Across Multiple Raters: Benefits of a Structured Interview.». Stroke, 36, 4, 2005, pàg. 777–781. DOI: 10.1161/01.STR.0000157596.13234.95. PMID: 15718510.
  6. ↑ «Initial experience of a digital training resource for modified Rankin scale assessment in clinical trials.». Stroke, 38, 8, 2007, pàg. 2257–2261. DOI: 10.1161/STROKEAHA.106.480723. PMID: 17600236.

Developed by StudentB